UCollatio

Texto críticoB 939V 527
1Que mui gran torto mi fez, amiga,Que muy gram tortomj fez amigaQ ue muy gram torto mi fez amiga
2meu amigo quando se foi d’aquiMeu amigo quando sse foy daqujmeu amigo quando sse foy daqui
3a meu pesar, pois que lho defendi;A meu pesar poys quelho deffendiameu pesar poys que lho deffendi
4mais pero queredes que vos diga?Mays pero queredes queuꝯ digamays pero queredes queuꝯ diga
5Se veess’én, ja lh’eu perdoaria.Se uehessen ialhen perdoariase uehessen ia lheu perdoaria.
-
6Tanto mi fez gran pesar sobejoTantomj fez gram pesar sobeioTanto mi fez grā pesar sobeio
7en s’ir d’aqui que ouve de jurar,Enssyr daqui que ouue de iurarenssyr daqⁱ q̄ ouue de iurar
8mentre vivesse, de lhi non falar;Mentr’ uiuesse delhi non falarmentr’ uiuesse de lhi nō falar
9mais, porque tan muito [o] desejo,Mays pᵉ que tam muyto deseiomays pᵉ q̄ tā muyto deseio
10se veess’én, ja lh’eu perdoaria.Se uehessense uehessen ia lheu ꝑdoaria
-
11Ben vos dig’, amiga, én verdade:Benuꝯ dig amiga en uerdadeBenuꝯ digamiga en uerdade
12que jurei de nunca lhi fazer benQue iurey de nūcalhi fazer benq̄ iurey denū calhi faz̃ bē
13ant’el, e non leixou de s’ir por én;Antel enōsse leixou dessyr pᵉ enantel enō sse leixou dessyr pᵉen
14mais, porque ei del gran soidade,Mays pᵉ que ei del gram soydademays pᵉ q̄ ey del grā soydade
15se veess’én, [ja lh’eu perdoaria].Se uehessen.se. u.