| 1 | Muitos me preguntan, per boa fe, | TC |
| Muytos me preguntam ꝑ boa fe | B 390 |
| - | - | - |
| 2 | preguntas q[u]e se devian [to]lher: | TC |
| preguntas que sse deuīa llot | B 390 |
| - | - | - |
| 3 | que lhes diga por quen trob’ou qual é; | TC |
| q̄lhes diga por quē trobou qual he | B 390 |
| - | - | - |
| 4 | e por én ei a todos a dizer | TC |
| e porē ey a todos a diz’ | B 390 |
| - | - | - |
| 5 | ca non saberan quen é mia senhor | TC |
| ⌈Canom saberā quen he mha senhor | B 390 |
| - | - | - |
| 6 | per mí entanto com’eu vivo for. | TC |
| ꝑmi en tanto comeu uyuo for | B 390 |
| - | - | - |
| 7 | En lho dizer non seria mia prol, | TC |
| ↓ Enlhe diz’ nō sseria mha ꝓl | B 390 |
| - | - | - |
| 8 | e eles pois mi-o terrian per mal | TC |
| et eles pois mho terriam per mal | B 390 |
| - | - | - |
| 9 | se lho disses[s]e; e des i per fol | TC |
| selho dissese et desy per fol | B 390 |
| - | - | - |
| 10 | me terrian, e d[i]go-lhes eu al: | TC |
| me terriā et dgolhea eu al | B 390 |
| - | - | - |
| 11 | ca non saberan [quen é mia senhor | TC |
| Ca nō saberam [ ] | B 390 |
| - | - | - |
| 12 | per mí entanto com’eu vivo for]. | TC |
| < > | B 390 |
| - | - | - |
| 13 | E que an consigo de mi aficar | TC |
| E q̄ an cōsigo de mha ficar | B 390 |
| - | - | - |
| 14 | que lhes diga qual é a senhor que ei? | TC |
| q̄ lhes diga qual he assenhʳ q̄ ey | B 390 |
| - | - | - |
| 15 | E en al deverian a falar, | TC |
| e ē al deueriā afalar | B 390 |
| - | - | - |
| 16 | que seria máis sa prol; e direi | TC |
| q̄ sseria mays la prol e dyray | B 390 |
| - | - | - |
| 17 | ca non saberan [quen é mia senhor | TC |
| ⌈Ca non saberā | B 390 |
| - | - | - |
| 18 | per mí entanto com’eu vivo for]. | TC |
| < > | B 390 |