Senhor, cuitad’é o meu coraçon
por vós, e moiro, se Deus mi perdon,
porque sabede que, des que enton
vos vi, des i
nunca coita perdi.

Tanto me coita e trax mal Amor
que me mata, seed’én sabedor;
e tod’aquesto é des que, senhor,
vos vi: [des i
nunca coita perdi],

ca de me matar Amor non m’é greu,
e tanto mal sofro ja en poder seu;
e tod’aquest’é, senhor, des quand’eu
vos vi: des i
nunca [coita perdi].

 

++2

Senhor, cuitad’é o meu coraçon
por vós, e moiro, se Deus mi perdon,
porque sabede que, des que enton
vos vi, des i nunca coita perdi.

Tanto me coita e trax mal Amor
que me mata, seed’én sabedor;
e tod’aquesto é des que, senhor,
vos vi: [des i nunca coita perdi],

ca de me matar Amor non m’é greu,
e tanto mal sofro ja en poder seu;
e tod’aquest’é, senhor, des quand’eu
vos vi: des i nunca [coita perdi].