| Nostro sennor quen |
| mogamin guisasse o que eu |
| nunca guisad auerei. ameu |
| cuidar per quanto poder ei. ca nō |
| sei oieu quen sauenturasse a o |
| que meu non ous auenturar |
| pero1 me uegen mayor coitan |
| dar ca outra coita que ogom |
| achasse. |
| |
| Algun amigo meu se sa cordasse |
| ea cordado fossen me partir |
| ante da terra e leixasse mir |
| e pois eu ido fosse ele chegasse |
| u de chegar eu ei mui gran sabor |
| u est amui fremosa mia sēnor. |
| e llo gran ben que lleu quero contasse |
| |
| [E] me dissesse pois selle pesasse |
| perom mamī pesaria muiten |
| se d’s me ualla mas faria ben. |
| quandeu uiss ela pois q̄lle iurasse. |
| qual maior iurassoubesse fazer |
| que nunca lle soubera ben querer |
| en tal razon ꝑ que mela straȳasse |
| |
| E desi pois que meu assi saluasse |
| se d’s me salue que nunca o meu |
| mal mais diria de mia coita eu |
| a mia sēnor pero que me matasse |
| o seu amor que xe me matara |
| e o sei çed u al non auera |
| ca nunca foi quen tal coita leuasse |
| |
| [C]omeu leuo nen foi quē send osmasse |