Universo Cantigas: un benvenuto
El 1935, Michele Barbi (1867-1941), gran filòleg italià i especialista en Dante, reflexionant sobre la possibilitat de completar la cinquena impressió del Vocabolario degli Accademici della Crusca, abandonada ja feia una dècada a la paraula ozono, remarcava la quasi total mancança, a Itàlia,
di una storia della lingua; di una grammatica storica vera e propria, specialmente per la sintassi (...); di buoni vocabolari, specialmente per la parte antica (...); di glossari speciali, a cui facilmente ricorrere per casi dubbi; di edizioni sicure, almeno per gli autori più importanti e autorevoli; di commenti, che non siano parafrasi generiche e approssimative, ma interpretazione precisa e aderente al testo (...).
Naturalment, Barbi tenia raó i la història ha confirmat el que intuïa. Avui dia, comptem amb una literatura ben extensa, inaugurada per Bruno Migliorini (1961), dedicada a la història de la llengua que, juntament amb les gramàtiques de Gerhard Rohlfs (1966-69), Pavao Tekavčić (1972), Arrigo Castellani (2000) i Giampaolo Salvi-Lorenzo Renzi (2010), el Grande Dizionario della Lingua Italiana (fundat per Salvatore Battaglia el 1961 i completat el 2002) i la major part dels autors clàssics disponibles en edicions acreditades, ha adobat el terreny per a projectes com ara el Tesoro della Lingua Italiana delle Origini el qual, amb les 35 000 paraules de vocabulari que ja es poden consultar en línia i els corpus textuals on es poden fer cerques a disposició per formes, lemes i coocurrències, constitueix, ara per ara, un punt de referència imprescindible per a qualsevol persona interessada a l’italià antic.
Apartem ara la mirada de la península italiana i l’adrecem a la ibèrica, per veure com van les coses en el camps de la producció dels trobadores que van escriure i cantar en galaicoportuguès durant les últimes dècades del segle XII i fins a meitat del XIV. A primera vista, doncs, es podria dir que no anaven mal dades. Dins l’àmbit històric i gramatical comptem amb la Gramática histórica galega (1995, 1997) de Manuel Ferreiro, i amb la Historia da lingua galega (1998) i la Fonética e fonoloxía históricas da lingua galega (2017) de Ramón Mariño Paz. Pel que fa als glossaris especialitzats tenim el Dicionario de dicionarios do galego medieval conduït per Ernesto González Seoane (2006) —una eina ben útil—, a més de moltíssimes edicions de textos ben sòlids des del punt vist filològic, analitzats i comentats en profunditat, que no es limiten només a indicar l’etimologia de les paraules (com potser sí que succeïa abans).
Prenent tot això com a base, fa uns quants anys, Manuel Ferrerio va crear una eina ben eficient, innovadora i, alhora, senzilla i intuïtiva: el Glosario da poesía medieval profana galego-portuguesa (GLOSSA), publicat el 2014. GLOSSA, tal com queda palès a la descripció del web, és «el primer repertori lexical exhaustiu i contextualitzat, amb l’estructura d’un diccionari, de tot el corpus de la lírica profana galaicoportuguesa». Els lemes els trobem ubicats dins uns contextos retallats escaientment a partir d’un corpus de la lírica profana revisat i actualitzat des d’un punt de vista editorial, on els textos presenten unes millores significatives respecte als de la vulgata.
Amb aquesta premissa, l’aparició del projecte Universo Cantigas no ha estat cap sorpresa, atès que les formes i els contextos disponibles al GLOSSA ja apuntaven l’existència d’un corpus nou de cantigas profanes. Per bé que, Universo Cantigas és molt més que això, ja que som davant un corpus textual exhaustiu, amb una edició crítica i comentat ex novo per les persones especialistes en filologia que hi han participat. Un corpus que forma part d’un veritable i acreditada obra filològica, literària i lingüística.
Tenint en compte les dimensions finals previstes, som davant, naturalment, d’un treball en curs. Els textos complets es van afegint progressivament al corpus, que no es considera encara del tot tancat. De fet, existeix la possibilitat de continuar fent correccions i modificacions en qualsevol moment, i cada canvi —per petit que sigui— s’aplica de manera immediata i automàtica al glossari.
Universo Cantigas ofereix al públic, per una banda, una edició nova del corpus de la lírica profana galaicoportuguesa homogènia des del punt de vista metodològic —es fan servir els mateixos criteris des del principi a la fi—, amb la possibilitat de fer cerques al glossari tant per paraula com per sintagma. I, per l’altra, també permet consultar les notes, els comentaris i les paràfrasis corresponents, així com accedir a les transcripcions diplomàtiques dels textos, que s’hi mostren gairebé tal com es troben als cançoners. Gràcies a com estan integrades les eines, durant la lectura, només cal fer doble clic sobre una paraula per encetar-ne la cerca al GLOSSA, que s’obre en una altra finestra. Així mateix, s’hi afegeix la possibilitat d’exportar i imprimir tots els resultats de les cerques lèxiques, les edicions i les transcripcions.
Per això, i recapitulant, l’autor d’aquestes línies celebra amb gran satisfacció l’arribada d’aquest projecte, amb un disseny i unes funcions diferents i nous que s’afegeixen a altres iniciatives similars que ja existien per a altres cultures i literatures. Tot i encara ser a les beceroles, Universo Cantigas sembla destinat a convertir-se en un recurs essencial per a qualsevol persona que estudiï la lírica medieval galaicoportuguesa.
Pär Larson, Firenze, il 13 maggio 2018
